Noticies

RECULL PREMSA 2016

Mercantil, Civil i Administratiu

Els afectats per clàusules sòl opaques podran reclamar des d’avui dilluns

El Govern va aprovar finalment el divendres, després de setmanes de diàleg amb banca i oposició en què ha aconseguit el suport de PSOE, Ciutadans, PNB i Coalició Canària, un decret llei que estableix el mecanisme extrajudicial de negociació que permetrà als clients amb clàusules sòl opaques sol·licitar a les entitats financeres els diners que els van cobrar indegudament.
La norma, però, es limita a establir un “canal” de reclamació, com va destacar el ministre d’Economia, Luis de Guindos, que garanteix al consumidor una resposta en menys de tres mesos. Salvant aquest termini, i algunes facilitats fiscals si l’entitat accedeix a pagar, la gran diferència amb la queixa formal que un particular podia presentar pel seu compte davant d’una entitat o el supervisor financer és que la norma incentiva el banc a oferir una compensació similar a la qual el client obtindria en els tribunals sota l’amenaça de condemnar en costes si després un jutge dóna una resolució més avantatjosa al reclamant.
El decret, però, deixa en mans de la banca dir si les seves clàusules són o no transparents i, encara en el cas que l’entitat admeti que les seves són abusives, li permet decidir lliurement quina quantia ofereix a l’afectat. Aquesta és la lletra petita del text final, que suavitza algunes de les exigències a la banca incloses en els esborranys previs:
Terminis: Es podrà reclamar des de dilluns. El decret llei, que no admetrà canvis al Parlament per agilitzar la seva posada en marxa, segons han avançat fonts del Govern, permetrà als afectats presentar les seves reclamacions davant de qualsevol oficina de la seva entitat a partir d’aquest proper dilluns i sense data límit. La banca, però, tindrà un mes a comptar des de l’esmentat dia per articular els canals de comunicació i atenció que consideri necessaris, deixant la porta oberta a que les entitats subcontracten aquest servei a tercers, la qual cosa algunes estudien encarregar a les grans auditores. Serà per tant a partir del 23 de febrer quan comenci a comptar el termini màxim de tres mesos que té el sector financer per donar resposta a les primeres reclamacions rebudes. Salvant aquest primer mes, el comptador de 90 dies correrà des del dia en què es reclami.
Comunicació: No hi haurà un avís client a client. “Les entitats de crèdit hauran de garantir que aquest sistema de reclamació és conegut per tots els consumidors que tinguessin incloses clàusula sòl en el seu préstec hipotecari”, estableix el text del decret, que no exigeix, com es va estudiar, que la banca faci un avís personal a cada client amb sòl en la seva hipoteca. Economia detalla que n’hi haurà prou amb oferir informació del mecanisme en les web i sucursals de cada entitat.
Hipoteques vençudes: Almenys 15 anys de retroactivitat. El mecanisme de negociació extrajudicial estarà obert tant per a clients amb hipoteques vives com per a aquells amb crèdits ja vençuts, si bé és previsible que el dret a reclamar estigui subjecte a una prescripció de 15 anys que limitaria aquesta via als que hagin acabat de pagar des de 2002 en endavant.
Resposta negativa: No s’oferirà compte al client. Un cop rebuda la reclamació dels afectats que voluntàriament recorrin a aquesta via extrajudicial, l’entitat està obligada a donar-los una resposta en un termini màxim de tres mesos. El banc que consideri que les seves clàusules eren transparents i lícites, com ja va avançar que farà Banc Sabadell, podrà negar-se a pagar encara que haurà de justificar per què. Des d’aquest moment, la negociació extrajudicial conclou i el client podrà anar a judici. Un dels principals canvis del text final del decret davant esborranys previs és que les entitats que es neguin a pagar no hauran d’oferir cap càlcul al client de la possible compensació, evitant donar-los armes perquè acudeixin a jutjat.
Resposta positiva: Es detalla l’oferta, no quant es va cobrar. Si l’entitat s’avé a compensar al client ha de trametre un comunicat amb un càlcul de la quantia que s’ofereix a tornar desglossant els interessos pels anys transcorreguts en base al tipus legal (al voltant d’un 3%). El compte no ha de correspondre amb el que l’entitat va cobrar per la clàusula sòl al seu client, és només la proposta de compensació que li fa de manera que als afectats els convé acudir a la negociació amb un càlcul propi previ, com els que poden fer-se amb les múltiples calculadores en línia que ofereixen entre altres les associacions de consumidors. El client tindrà 15 dies per decidir si accepta l’oferta o va a judici.

Mètode de pagament: Oferta en efectiu i alternatives. Si banc i entitat arriben a un acord, l’entitat ha d’oferir al client l’opció de abonar-li la compensació en efectiu dins el termini de tres mesos. No obstant això, el decret permet a les parts arribar a un acord sobre mètodes de pagament alternatius, com una reducció de les quotes pendents. En aquest cas, el banc haurà de subministrar al client una comparativa entre el valor d’aquesta fórmula i el que rebria en metàl·lic, que el client tindrà 15 dies per estudiar. Si accepta que el pagament no sigui en efectiu, haurà de deixar-ho per escrit.
Novació: Hi haurà costos notarials. Si l’acord altera la hipoteca original, les parts podrien haver de registrar el nou contracte en alguns supòsits. La formalització de l’escriptura pública i la inscripció registral estaran subjectes a aranzels notarials i registrals rebaixats que fonts del sector quantifiquen en uns 60 a 80 euros però que el decret no aclareix qui paga.
Fiscalitat: Només es tributarà pel deduït. El decret garanteix la neutralitat fiscal de les quantitats que recuperi el consumidor, que no tributen per IRPF. Però si l’afectat es va deduir quantitats pagades per la compra d’habitatge que ara es redueixen, haurà de regularitzar la seva situació amb Hisenda, sense recàrrec. Els mètodes de compensació alternatius al pagament en efectiu eviten aquest cost.
La via judicial: No es podrà litigar durant el procés. Els particulars que presentin una reclamació per aquesta via extrajudicial no podran acudir als tribunals fins que conclogui el procés o transcorrin tres mesos. Les parts han de suspendre temporalment els procediments que ja tinguessin en marxa mentre duri la negociació.
Costes judicials: L’incentiu a una banca justa. Per tal d’incentivar que la banca ofereixi als afectats una compensació justa pel cobrat de més per les clàusules sòl opaques, el decret estableix que si el client queda descontent, va a tribunals i obté una fallada amb una compensació més elevada que la que li va proposar la seva entitat, aquesta serà condemnada a costes pagant tant els seus advocats com els del particular.
Supervisió: S’emetrà un informe semestral. El decret crea un organisme de seguiment, control i avaluació de les reclamacions presentades, que conformaran representants de consumidors i de l’advocacia, que emetrà un informe cada sis mesos amb especial atenció a la resposta a col·lectius vulnerables. L’organisme no tindrà capacitat sancionadora. En una disposició final, el decret habilita el Govern per ampliar l’àmbit d’aplicació del decret si bé fonts d’Economia asseguren que aquest només es farà servir per abordar la clàusula sòl.
(El País, 2017.01.23)

Fiscal

Baixada de mig punt per als tipus de l’estalvi
Hisenda va avançar al juliol la rebaixa de la fiscalitat de l’estalvi prevista per al 2016, amb el que va establir una tarifa intermèdia en què els tipus van baixar mig punt. Ara al gener entra en vigor una rebaixa extra de mig punt de la qual es beneficien les plusvàlues.
La reducció suposarà que els guanys de fins a 6.000 euros tributen aquest any al 19% en comptes del 19,5% des de juliol i 20% fins al juliol; les que estiguin entre 6.000 euros fins a 50.000 euros, al 21% en lloc de 21,5% -22%, i les de 50.000 euros des d’ara seran gravades al 23% en comptes del 23,5% -24%.
La rebaixa dels tipus de l’estalvi afecta els rendiments del capital mobiliari, és a dir, a interessos, bons, lletres del Tresor, dividends o assegurances de vida, i als guanys i pèrdues patrimonials com la venda d’immobles, accions o fons.
(Expansión, 2016.01.03)


2016 comença amb una nova rebaixa de l’IRPF i l’augment de l’1% del SMI
A partir d’avui els tipus sobre la renda de les persones físiques es situaran entre el 19% i el 45%, mentre que les empreses es beneficiaran de la baixada de tres punts del gravamen general de l’impost de societats fins al 25%.
L’any 2016 comença amb pujades en el Salari Mínim Interprofessional (SMI), de l’1%, ia les pensions públiques, del 0,25%, i amb l’entrada en vigor de l’última part de la reforma fiscal, que preveu una nova rebaixa de l’IRPF.
Pel que fa a la reforma fiscal, a partir d’avui els tipus sobre la renda de les persones físiques es situaran entre el 19% i el 45%, mentre que les empreses es beneficiaran de la baixada de tres punts del gravamen general de l’impost de societats fins al 25%.
El tipus de l’IRPF per a les persones físiques, fins 12.450 euros de base imposable, serà el 19%; d’aquesta quantitat fins 20.200 euros, el 24%; fins 35.200 euros, el 30%; fins a 60.000 euros, el 37%, ia partir d’aquesta quantitat, el 45%.
(Expansión, 2016.01.01)

Andorra compartirà automàticament la informació dels clients forans dels seus bancs amb els seus països d’origen
El sector bancari andorrà encara ara l’abolició definitiva del secret bancari i amb ella la fi del que durant dècades va ser el seu principal factor diferencial. Així passarà a partir del proper 1 de gener, quan entri en vigor l’acord d’Intercanvi Automàtic d’Informació signat amb la Unió Europea que Andorra va traslladar com a llei el passat 30 de novembre.
Aquesta norma obligarà als cinc bancs andorrans, MoraBanc, Andbank, Crèdit Andorrà, Banc Sabadell d’Andorra -filial de l’entitat espanyola- i Vall Banc, l’escissió del negoci sa de BPA venuda al fons JC Flowers, a identificar detalladament a cada client ia remetre tota la informació relativa a ells al Ministeri de Finances d’Andorra. Aquest, al seu torn, compartirà la informació sobre els clients estrangers amb les autoritats dels seus països d’origen, en el cas d’Espanya informant al Ministeri d’Hisenda.
La banca ha de recopilar el nom del client, o del principal beneficiari si es tracta d’una empresa, la data de naixement, país de residència, domicili i identificació fiscal al costat del número de compte, el seu saldo, rendes i ingressos. L’acord només permet ometre informació sobre un grapat de productes relacionats amb plans de pensions o assegurances d’estalvi-amb aportacions anuals de menys de 50.000 dòlars (47.200 euros) o saldos inferiors al milió- i comptes de fins a 1.000 dòlars.
Les entitats tenen 2017 per identificar tots els clients amb saldos de més d’un milió de dòlars i un any més per registrar a la resta, deixant en mans de les autoritats què fer amb els clients que refusin facilitar la informació requerida. En el primer semestre de 2018, Andorra començarà a remetre anualment la informació a la resta de països sobre l’exercici vençut.
“Portem temps amoldándonos a l’intercanvi automàtic”, assegura en trobada amb premsa Esther Puigcercós, directora general de l’Associació de Bancs Andorrans (ABA), la patronal bancària, explicant que aquest és només l’últim pas d’una sèrie d’acords normatius i que fa temps que la banca andorrana no viu del secret bancari.
(Cinco Días, 2016.12.13)
 
Embolic judicial per l’IRPF de la prestació per maternitat
L’Agència Tributària sempre ha defensat que la prestació per maternitat que paga la Seguretat Social a les mares treballadores quan donen a llum té la consideració d’un rendiment del treball i, per tant, tributa com a tal en l’IRPF. Una postura que va ser rebutjada per una sentència del TSJ de Madrid, que va declarar exempta la subvenció. La decisió del tribunal, que va avançar el mes passat aquest diari, va generar un gran enrenou i va obrir la porta al fet que multitud de contribuents afectats reclamessin la devolució.
En aquest context, el TSJ d’Andalusia acaba de pronunciar-se sobre el mateix tema. En una sentència del passat 26 d’octubre, el tribunal andalús s’alinea amb la tesi de l’Agència Tributària i s’oposa als raonaments esgrimits pel TSJ de Madrid. Tots dos tribunals fan girar el seu argumentari sobre l’article 7 de la Llei de l’IRPF, que interpreten de forma totalment diferent. ¿I quin efecte té tot això per als contribuents?
Tant en el cas del TSJ de Madrid com al d’Andalusia, la sentència es limita al cas en litigi, és a dir, no genera jurisprudència ni obliga que l’Agència Tributària modifiqui el seu criteri. En qualsevol cas, el fet que un tribunal declarés exempta la prestació per maternitat va obrir la porta al fet que els contribuents que han rebut aquest ajut en els últims quatre anys -el període no prescrit- presentin una declaració rectificativa per a sol·licitar la devolució. En aquest sentit, la decisió del TSJ d’Andalusia suposa un gerro d’aigua freda.
La batalla legal seguirà i tot indica que tard o d’hora algun cas acabarà al Tribunal Suprem, que haurà de pronunciar-se i decantar la balança cap a un o altre costat. El soci i advocat del despatx Àtic Jurídic, José María Salcedo, assenyala que el fet que hi hagi dues sentències antagòniques sobre idèntic assumpte és un motiu suficient per defensar l’existència d’un interès cassacional i recórrer davant l’Alt Tribunal.
Aquest advocat defensa que els arguments per sol·licitar davant l’Agència Tributària la devolució de l’IRPF derivat de la prestació de maternitat segueixen sent vàlids després de la sentència del TSJ d’Andalusia. En el cas de les mares madrilenyes això és especialment cert perquè ja saben que el TSJ de la seva comunitat s’ha pronunciat en dues ocasions a favor de l’exempció.
A més, els contribuents que recorrin i aconsegueixin sentències favorables no es veurien perjudicats si, finalment, el Tribunal Suprem dóna la raó a les tesis de l’Agència Tributària. Pel mateix motiu, als contribuents d’altres comunitats autònomes els podria interessar recórrer també. És probable que tribunals superiors de justícia d’altres comunitats emetin progressivament sentències sobre aquest assumpte perquè el 2013 ja es va produir un increment de les reclamacions per un SMS que es va fer viral i que assegurava que les prestacions estaven exemptes. La bola es va fer tan gran que l’Agència Tributària va haver d’emetre un comunicat desmentint tal extrem.
El proper 1 de juliol acaba el termini perquè els contribuents que van cobrar el 2012 la prestació de maternitat puguin reclamar la devolució davant d’Hisenda i evitin la prescripció. Hisenda manté -i mantindrà, el criteri que la prestació per maternitat té la consideració d’un rendiment del treball.
La sentència del TSJ d’Andalusia, que avala la tesi d’Hisenda, falla en contra d’una contribuent que en 2011 va cobrar 11.706 euros per la prestació de maternitat i va defensar la seva exempció per no presentar la declaració de la renda. Quan una mare causa baixa per maternitat, és la Seguretat Social qui assumeix durant 16 setmanes el sou, que equival a la base de cotització.
Per al TSJ andalús resulta evident que aquesta prestació no entra dins de la categoria de rendes exemptes que preveu l’article 7, lletra h: “Igualment estaran exemptes les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat “. I conclou: “També estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes de les comunitats autònomes o entitats locals”.
Per Hisenda i el TSJ d’Andalusia, la norma deixa clar que només les prestacions per maternitat autonòmiques i locals estan exemptes. I la sentència recorda que la Llei general tributària no admet les analogies per estendre l’efecte de les exempcions. En canvi, el TSJ de Madrid assegura -Llegint els mateixos paràgrafs- que la prestació per maternitat que abona la Seguretat Social “forçosament” s’ha d’entendre com una ajuda exempta. Les conseqüències econòmiques que prevalgui una o altra visió poden superar els 1.000 milions d’euros i afectar més d’un milió de contribuents.
(Cinco Días, 2016.12.20)

Laboral

La sentència europea que equipara fixos i temporals revoluciona el món laboral

El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha revolucionat el mercat laboral espanyol amb una sentència que obliga a indemnitzar un treballador interí per finalització de contracte com si fos l’acomiadament objectiu procedent d’un treballador indefinit, és a dir amb 20 dies de salari per any treballat i un màxim de 12 mensualitats. En l’actualitat, els treballadors interins –ja siguin en l’administració, ocupant places fixes, o en les empreses, els llocs de substitució per maternitat, per exemple– no són indemnitzats en finalitzar el seu contracte i el TJUE ha considerat que aquesta situació va en contra de l’acord marc europeu sobre ocupació temporal, que impedeix la discriminació dels treballadors eventuals respecte als fixos.

Què passa ara? Ha de l’Estat espanyol adequar la seva legislació al que s’ha dit pel TJUE? Hauran d’indemnitzar amb 20 dies no només els interins sinó també la resta de treballadors temporals quan els finalitzi el seu contracte? Obre la porta aquesta sentència a la creació d’un nou contracte únic que no diferenciï entre les indemnitzacions de fixos i temporals? Experts laboralistes, sindicalistes i empresaris no s’han fet esperar i s’han llançat a interpretar les conseqüències d’aquesta sentència que, segons coincideixen tots ells, suposa una revolució per la legislació del mercat de treball espanyola. “És una sentència molt rellevant. Ara vindrà la interpretació de la interpretació, però està clar que marca un abans i un després”, ha assegurat Juan Antonio Sagardoy, que ha especificat que el que diu la sentència del tribunal és que “quan un treballador interí que fa les mateixes funcions que el substituït acaba el seu contracte, ha de ser indemnitzat igual que ho faria amb el fix “. Si bé aquest prestigiós laboralista precisa que el Govern no estaria obligat a canviar la llei, però els tribunals si han d’acatar la sentència. “Cal prendre bona nota d’aquesta sentència. No és obligatòriament vinculant, però els tribunals espanyols han d’ajustar-se a ella”, ha explicat.

Els sindicats, per la seva banda, sí que s’han afanyat a assegurar que l’Executiu haurà d’obrir una negociació urgent per adequar la legislació espanyola a aquesta sentència. De fet, CC OO interpreta que, atenent a la sentència, “tots els treballadors temporals tindran dret a percebre una indemnització de 20 dies per any, per finalització de contracte, sense necessitat que el seu contracte sigui fraudulent”. Això afectaria els gairebé quatre milions d’eventuals que ara només reben una indemnització de 12 dies per any treballat. No obstant això, des del despatx d’advocats Pérez-Llorca, el seu soci de l’àrea Laboral, Daniel Cifuentes, considera que tot i que es pot fer una interpretació àmplia d’aquesta sentència que afectés a tots els temporals “sí que existeix argumentació jurídica per establir una diferenciació entre interins i temporals “, de manera que només s’apliqui aquesta indemnització de 20 dies als primers i no als segons. Això no obstant, Cifuentes insisteix que veu també factible que la interpretació menys restrictiva que afecti augmenti la indemnització de tots els temporals.

Mentrestant els responsables del Ministeri d’Ocupació han deixat en mans dels seus advocats la interpretació d’aquesta sentència, que afecta una treballadora que va estar nou anys en un lloc interí ocupant una plaça d’una alliberada sindical. En aquest punt, el secretari d’Estat d’Ocupació, Juan Pablo Riesgo va precisar que serà un Govern “en plenes funcions” el que haja d’avaluar si s’adapta o no la legislació.

Dit això, Riesgo, va suggerir que la solució podria arribar de la mà del que s’ha acordat entre el PP i Ciutadans en el seu últim acord d’investidura, on es recollia una mateixa indemnització per a tots els temporals, inclosos els interins i també elevava de forma progressiva aquesta indemnització a 20 dies per any treballat.

Per la seva banda la patronal CEOE ha estat contundent en les seves crítiques a aquesta sentència: considera que “té dos errors conceptuals en relació a Espanya” perquè, segons expliquen els empresaris “. En la seva opinió a Espanya a tots els assalariats “se’ls aplica el mateix règim jurídic” i el que hi ha són “diferents règims que varien segons les situacions”. Pel que precisen que “no hi ha un concepte d’indemnització legal i il·legal”; i tampoc “hi ha diferència pel que fa a l’extinció entre treballadors indefinits i temporals”. (El País, 2016.09.21)

El Govern elevarà a un any la tarifa plana de 50 euros per a autònoms
Els autònoms seran de nou protagonistes de les mesures que posarà en marxa la ministra d’Ocupació en aquesta legislatura, un nou recolzament per a un col·lectiu que ha estat protagonista de la creació d’ocupació a Espanya. Fruit de l’acord amb Ciutadans, el Govern ja té marcada un full de ruta per al primer mes que inclou ampliar la tarifa plana de 50 euros per a nous clients dels sis mesos actuals a un any, suavitzar els recàrrecs en les quotes per retard en el pagament a la Seguretat Social dels autònoms o millorar el criteri de caixa de l’IVA. La bateria de mesures, totes peticions d’ATA, coincideix en un 80% amb les incloses en l’acord de govern que el PSOE va signar amb la formació taronja, el que significa que la seva posada en marxa no hauria de ser un problema.
Les mesures que ja estan sobre la taula de l’Executiu per a la seva imminent aprovació són les següents: Tarifa plana. Ampliació de la tarifa plana de 50 euros per a noves altes d’autònoms de qualsevol edat dels sis mesos actuals a un any. La mesura s’aplica des de 2013 i ha beneficiat prop d’un milió d’autònoms, que fins que es va posar en marxa pagaven cada mes 250 euros de cotització quan començaven una aventura empresarial.
Altes i baixes de cotització. Seran efectives el mateix dia en què se sol·liciten, sense haver de pagar, per tant, la quota sencera del mes si no han estat d’alta durant la totalitat del mateix. Amb la posada en marxa d’aquesta mesura s’evitarà que un autònom que, per exemple, es doni d’alta un dia 17 de mes hagi de pagar els 17 dies anteriors sense haver-los treballat o es doni de baixa i hagi de pagar el mes complet.
Definició exacta de habitualitat. Els autònoms sabran amb total seguretat quan estan obligats o no a donar-se d’alta en el règim especial d’autònoms. Els treballadors per compte propi amb uns rendiments nets per sota del salari mínim interprofessional (655,20 euros mensuals aquest any) no estaran obligats a abonar cotitzacions fixes a la Seguretat Social.
Recàrrecs per impagaments. El recàrrec que s’apliqui en les cotitzacions als autònoms que es retardin en els pagaments a la Seguretat Social serà progressiu en funció del retard. Deixarà d’aplicar el 20% de penalització generalitzat per una demora puntual.
Compatibilitzar treball i pensió. Els autònoms, com els treballadors per compte d’altri, poden compatibilitzar la seva pensió amb el seu treball per compte propi. Des de gener de 2013 els jubilats de 65 anys que hagin cotitzat el màxim a la Seguretat Social poden compatibilitzar una feina amb el cobrament del 50% de pensió. I han estat els autònoms els que més han utilitzat aquesta possibilitat. Aquest any, dels 30.900 jubilats que tenen una ocupació, el 80% són treballadors per compte propi. La ministra d’Ocupació va anunciar que el cobrament del 50% de la pensió s’elevarà fins al 100% per a jubilats majors de 65 anys que segueixin treballant, el que permetrà que el nombre de treballadors per compte propi majors de 65 anys que compatibilitzin treball i pensió gairebé es multiplicarà per cinc en els pròxims quatre anys, segons ATA.
(El País, 2016.11.07)

Báñez vol regular la fi de la jornada a les 18.00 hores
La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, ha anunciat al Congrés dels Diputats un paquet de mesures laborals que el Govern vol tirar endavant, amb pactes parlamentaris, en aquesta legislatura. Les iniciatives més cridaneres són algunes pactades ja amb Ciutadans, com la creació de l’anomenada motxilla austríaca, l’ampliació del permís de paternitat a quatre setmanes o la finalització de la jornada laboral a les 18.00 juntament amb el canvi de fus horari.
Báñez ha proposat als grups parlamentaris “un pacte nacional per la conciliació i la racionalització dels horaris”. L’esmentat pacte inclouria el compromís recollit en el programa electoral del PP d’adoptar les mesures necessàries perquè la jornada laboral acabi a les 18.00 hores, incloent entre aquestes mitjanes el canvi de fus horari. Per a això, s’hauria de retardar una hora, adoptant l’horari de Portugal o del Regne Unit.
Aquest gran acord també crearia una “bossa d’hores per assumptes propis” i reforçaria el teletreball. Els responsables d’Ocupació també pretenen que el Parlament aprovi un “pla d’igualtat salarial”. I que la normativa “adeqüi els drets dels treballadors a les noves tecnologies,” regulant i garantint el dret a la desconnexió “, per exemple.
Així mateix, la ministra d’Ocupació –que ha comparegut avui a la Comissió d’Ocupació i Seguretat Social del Congrés dels diputats– va assegurar la seva intenció de portar a la Cambra Baixa la creació del sistema de motxilla austríaca –vigent en aquest país- -. Aquest sistema consisteix en la creació d’un fons individualitzat per a cada treballador assalariat, que aquest podria utilitzar en cas d’acomiadament, per formació o, al terme de la seva vida laboral, com a complement per a la seva jubilació, si no ho hagués utilitzat abans.
No obstant aquesta mesura, que com la resta de les anteriors esmentades avui per Báñez està inclosa en les 150 pactades entre el PP i Ciutadans per al pacte d’investidura, està encara molt en bolquers, i no hi ha cap proposta per escrit de com s’articularia aquests fons individualitzats.
Així, en teoria, la motxilla es nodriria d’un percentatge del salari brut del treballador, que aportaria l’empresari. Si bé no està determinades importants qüestions com quin seria aquest percentatge, ni si es detrauria o no del salari net o què passaria amb les indemnitzacions per acomiadament quan estigués plenament vigent aquest fons individual.
A més, Báñez va incloure altres mesures que el seu Departament ha de proposar per a la seva aprovació i desenvolupament parlamentari. És el cas de l’ampliació del permís de paternitat de dos a quatre setmanes, alguna cosa aprovat ja en la llei però que el Govern ha anat postergant any a any per motius pressupostaris, ja que és la Seguretat Social la que costeja els salaris dels pares que s’acullen a aquest permís durant les setmanes que dura.
(El País, 2016.12.13)

La Inspecció de Treball intensifica el control sobre les hores extres i el registre de jornada en les empreses
En l’últim any s’han produït tres sentències de l’Audiència Nacional -del 4 desembre 2015 (cas Bankia); del 19 de febrer de 2016 (cas NCG Banco) i del 5 de maig de 2016 (cas Banc Sabadell) – que indiquen que les empreses estan obligades a registrar la jornada diària dels seus treballadors sempre, encara que no es facin hores extraordinàries. La justificació del tribunal és que el registre diari és un requisit imprescindible per controlar els excessos de jornada.
Després d’aquests pronunciaments de l’Audiència Nacional, la Inspecció de Treball els va fer seus i va dictar al març passat una Instrucció en què va demanar als seus efectius que “intensifiquessin el control del compliment de la normativa del temps de treball”. Des de llavors, s’està registrant un creixent temor de les empreses a rebre una visita de la Inspecció per aquesta matèria, ja que s’enfronten a sancions per infraccions que van des dels 60 als 187.515 euros, segons la Llei d’Infraccions i Sancions de l’Ordre social (Llisos).
Per això, en els últims nou mesos quan els inspectors vesteixin les empreses per controlar aquesta matèria vigilen 4 qüestions: comproven si es fan hores extres i si aquestes superen o no el límit legal (80 hores a l’any); la seva remuneració i cotització; el registre de jornada per part de l’empresa; i els representants dels treballadors estan sent informats de la realització d’aquestes hores extraordinàries. Precisament, el registre diari de la jornada, que fins ara no s’exigia, està sent la qüestió que més polseguera està aixecant entre les empreses inspeccionades.
En una recent trobada entre laboralistes i representants de recursos humans d’importants empreses organitzat per l’Associació Centre de Direcció de Recursos Humans, els participants van posar de manifest nombrosos dubtes sobre què és el que s’ha de registrar, com fer-ho i què és exigible per la Inspecció en aquesta matèria.
Les empreses a les quals la Inspecció detecti irregularitats en aquesta matèria s’enfronten a multes d’entre 60 i 625 euros si, per exemple, cometen errors formals en el registre de la jornada diària i poden arribar fins 6.250 euros per l’absència d’aquest registre.
(Cinco Días, 2016.12.20)


 
 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR